Noves maneres de comprar

L'inline representa la integració d'allò físic amb el virtual, dels àtoms amb els bits. Els consumidors volen combinar el millor de la compra tradicional y la compra on line. Per una banda, veure, tocar, probar; de l'altra, comparar preus i accedir a més informació.

Apareixen campanyes que fusionen les vendes virtuals amb les físiques mitjançant diferents promocions on podem aconseguir vals de descompte a les xarxes socials o a les botigues...  Comprar uns pantalons també es pot convertir en una nova experiència:

Hi han tendes que desenvolupen iniciatives digitals a les xarxes socials per ajudar-nos a decidir quina peça de roba hem d'aquirir

També podem  emprovar-nos virtualment la roba...

El showrooming consisteix en anar primer a la botiga física per poder veure, tocar y probar, per després comprar el producte on line al lloc més econòmic que trobem fent ús del nostre smartphone per trobar i comprar preus. En contraposició a l'ordre de les accions, apareix el concepte ropo (research online, purchase offline).

Apareixen noves apps com seesaw per a que els amics ens ajudin a decidir, aquí teniu un exemple:

Socialmedia fum?

El futur de les compres es un futur social, només amb el disseny previ de les experiències que viuran els nostres clientes podrem arribar a assolir un compromís amb la nostra marca, només així podrem cridar la seva atenció i ser la seva opció preferida. Ens cal assegurar que els moments de contacte amb els clients siguin excel·lents, han de percebre que som la millor opció de totes les que té a un clic de distància.

Els instruments tradicionals del màrqueting directe s'han d'enriquir, que no abandonar, tenint en compte - també -  el món dels bits i les seves noves oportunitats: millor conveniència per l'usuari, més informació, més i millor segmentació, menys intrusió, costos logístics i operatius més baixos, traçabilitat de les accions...

Però ull viu! la nostra relació amb els clients no es redueix a un canvi de bústia (la física per la digital), tampoc s'acaba un cop han arribat a la nostra web o a un fred formulari; hem de mantenir la conversa amb ells en les diferents xarxes socials i amb noves eines de social CRM (salesforce, icontact, vertical response, mailchimp, constant contact, ...).

Els socialmedia ens ajuden a reforçar el nostre prestigi i reputació, però no directament les nostres vendes, per això, ara més que mai, continua sent central la nostra proposta de valor.

Ahh..., sobretot, no deixeu que els venedors de fum us entabanin!

Quan hem d'utilitzar els socialmedia per cercar col·laboració?

No tots els reptes que tenen les organitzacions son traslladables als socialmedia per a treballar amb comunitats col·laboratives, un mal ús dels socialmedia ens pot portar per mals camins i pitjors resultats.

Les comunitats de col·laboració als socialmedia són més idònies quan tenim davant grans grups de persones que actuen de forma independent per contribuir i compartir informació oberta de forma que tot plegat es complementa i ajuda a obtenir una visió de conjunt més eficient.

En canvi, per a objectius que exigeixen un anàlisi profund on la informació ens arriba des d'un coneixement especialitzat i expert, o si es tracta d'informació sensible; llavors, les comunitats als socialmedia no son la solució més adient.

El gap d'idoneïtat està connectat per multitud de ponts, els diferents reptes i objectius son susceptibles de ser treballats dins el socialmedia,  o no,  en els diferents moments del desenvolupament d'un projecte. Cal que tinguem en compte que la major part de les xarxes socials imposen alguns nivells de control de la informació i la privacitat, fins i tot la wikipedia va haver de fixar regles per determinar la acceptació dels articles.