Els hàbits i les eines d'una dieta digital saludable

Per tal d'estar connectats i en constant moviment sense morir infoxicats, ens cal incorporar un conjunt de nous hàbits digitals que ens permetin estar al dia de les novetats, informacions i coneixements relacionats amb les nostres activitats de forma eficaç i eficient. Amb el permís d'Aristòtil, una nova manera de ser que incorporem a la nostra vida.

La meva dieta digital comença de bon matí consultant 629 fonts RSS que tinc organitzades en 24 categories diferents (el nombre canvia constantment), fins fa poc l'eina que utilitzava era google reader, ara estic provant feedly, i te bona pinta. Aquestes fonts les he anat descobrint al llarg del temps, alguns blogs i webs interessants  que he guardat a Delicious - eina de marcar y guardar els favorits al núvol de manera social -, als que després m'he subscrit via RSS i que orgànicament m'han anat portant a fer noves i interessants descobertes.

La primera lectura és ràpida, molt ràpida. Quan detecto quelcom que requereix una lectura més atenta, ho envio a Pocket, aquests articles acostumen a ser lectures de cap de setmana. Utilitzo Buffer per compartir les descobertes que faig a les diferents xarxes socials on tinc presència: Twitter, Facebook, Linkedin. SocialBro m'ajuda a fixar el moment de publicació a les diferents xarxes per tal de coincidir al màxim amb les persones que segueixo i em segueixen.

Haig de reconèixer que soc poc de Facebook, i que el twitter quasi sempre el consulto en la seva versió original, m'he fet llistes de gent i temes i és el primer que miro quan entro a Twitter, però també tinc intal.lat Hootsuite per poder consultar i gestionar des d'un sol lloc la meva presència a les diferents xarxes socials.

Si afegim Evernote; alguna eina de mapes mentals; el meu estimat Paper53; i l'Ifttt per automatitzar algunes tasques com ara enviar a evernote els mails marcats amb una etiqueta determinada, pujar a dropbox una còpia dels posts del bloc, publicar a facebook les fotos de flickr..., la llista d'ingredients per aquesta dieta queda completa.

Aquest procés es repeteix a primera hora de la tarda i al vespre (al vespre des de la tableta digital) , tot i que en itinerància també aprofito per consultar i compartir. Totes aquestes eines tenen versió gratuïta - suficient per començar -i les podeu trobar tant per android com per IOS,  i per descomptat tant per web, com per smartphone i tablet.

I ara els agraïments, la major part d'aquestes eines les he descobert gràcies al David Alcubierre, el podeu trobar a Skolti.

MOOC, 8 tipologies

Recentment he llegit un article al blog de Donald Clark parlant dels MOOCS i les seves diferents tipologies des d'una perspectiva pedagògica, des del punt de vista dels instruments d'aprenentatge que incorporen.

En primer lloc ens parla dels TransferMOOCs, la oferta de Coursera entraria dins aquesta categoria. Es tracta de traslladar a una plataforma MOOC els cursos existents; estan conduits pel professor, el supòsit pedagògic és el de la transferència de continguts, molts imiten els cursos tradicionals amb l'ús de conferències, proves curtes, avaluacions. És la opció mes moderna dels cursos tradicionals.

En segon lloc, els MadeMOOCs, Udacity es qui representa millor aquesta categoria. Més innovadors en l'ús del vídeo, defugint els "talking heads". La qualitat del material, la elaboració de les tasques, la resolució de problemes i les experiències d'interactivitat amb el material i el programari, el treball col·laboratiu i les experiències de co-avaluació entre els alumnes,  son característiques d'aquesta tipologia.

En tercer lloc, els SynchMOOCs, cursos amb data d'inici i d'avaluació fixes. Tant Coursera com Udacity (amb els seus "hexamestres", cursos de set o vuit setmanes) incorporen dins el seu portafoli aquest tipus de cursos. La idea es facilitar l'alineació del treball docent amb la seva cohort d'estudiants i incrementar la motivació dels mateixos.

En quart lloc, els AsynchMOOCs, cursos totalment oberts, sense dates fixes d'inici o avaluació. Es poden començar en qualsevol moment i lloc (diferents zones horàries). Aquesta tàctica potser ajuda a reduir les altes taxes d'abandonament. A Coursera pots realitzar un curs en modalitat totalment auto-formativa, però llavors no tens garantit el certificat de finalització.

En cinquè lloc, els AdaptativeMOOCs. CogBooks és l'exponent d'aquesta categoria.  Utilitzen algoritmes adaptatius per presentar experiències d'aprenentatge personalitzades basades en una avaluació dinàmica i un conjunt de pre-requisits establerts per poder iniciar el curs. Aquests cursos no lliuren els coneixement de forma plana, clara i estructurada; les analítiques del seu funcionament serveixen per a la millora contínua del curs. La Fundació Gates els ha identificat com a la tipologia amb més potencial per a la productivitat de MOOCs a gran escala.

En sisè lloc, els GroupMOOCs, NovoEd la plataforma MOOC de Stanford és l'exemple. Es tracta de cursos que comencen amb grups reduïts d'estudiants que treballen col·laborativament, la idea es incrementar el grau de retenció i fidelització dels estudiants. Els estudiants són seleccionats per un software que te en compte aspectes sociodemogràfics, geogràfics, habilitats i coneixements; els estudiants disposen d'un mentor per reforçar el seu compromís i progrés.

En setè lloc, els ConnectivistMOOCs. Iniciats per George Siemens i Stephen Downes. El coneixement prové més de la xarxa de connexions que no pas d'un contingut predefinit. En els altres MOOCs veus vídeos, en aquest tipus de MOOC realitzes els vídeos. Els participants comparteixen els seus coneixements i van generant una trajectòria pròpia.

En vuitè i darrer lloc, els MiniMOOCs. OpenBadges és l'exemple més clar. En general els MOOCs tendeixen a associar-se a les universitats  i als seus tempos organitzatius. Però apareixen nous i petits cursos especialitzats que no necessiten ni s'ajusten a un calendari de set o vuit setmanes o més, i que, a més, poden ser més fàcilment comercialitzables.

Sigui quina sigui la tipologia escollida, el més important és centrar-se en les necessitats dels estudiants. Finalment, els atributs que que fan atractiu un MOOC passen per:

• El Branding de la institució - i del professor o professora -  que els ofereix
• Els recursos i la qualitat dels materials
• La certificació de la superació i finalització del curs (i la seva convalidació per altres estudis). Apareixen noves iniciatives orientades a certificar i validar la formació continua adquirida a la xarxa, per exemple Degreed. 

• El nivell de dificultat i pre-requisits
• Les opinions dels participants i el seu nivell de satisfacció i recomanació
• El model pedagògic i el paper del connectivisme
• La carga de treball i la facilitat per aprendre

A Catalunya, la UAB ja ha començat a fer els primers passos, tamé la UdG a través de Miríada ; al mercat espanyol la iniciativa ha estat d'una escola de negocis, l'IE; altres universitats espanyoles també ofereixen cursos mitjançant Míriada, la plataforma iberoamericana per als MOOCs. Mentre escric aquest post apareix un altre iniciativa des de Xile, Classroom; en paral.lel la Comissió Europea, a través de l'Eadtu posa en marxa una iniciativa de llançament de MOOCs amb dotze universitats a distància, entre elles la UNED.

Quan trigarem  - des de el sistema universitari català - a prendre la iniciativa i organitzar una oferta orientada a les necessitats dels participants? 

lideratge socialmedia a les nonprofit

En un altre post vàrem parlar dels socialmedia des d'un punt de vista de les organitzacions, avui ens centrarem en el paper dels seus dirigents. El lideratge a les entitats i projectes sense afany de lucre també passa per l'ús de eines socialmedia integrades en les estratègies de màrqueting i comunicació. La persona que està al capdavant de la organització, la que d'alguna manera la representa i és la seva veu, necessita integrar en el seu treball quotidià noves pràctiques i maneres de fer; i adquirir nous hàbits demana un cert esforç.

Sempre que he mantingut converses respecte d'aquest tema amb dirigents de organitzacions i moviments socials o directius i executius del món de la empresa, la resposta ha estat: "si, tens raó, però no tinc temps". No és una qüestió de "tenir temps", es tracta de passar a la acció començant poc a poc i amb petits passos.

Caldria rumiar quin conjunt d'accions de comunicació podríem fer millor i en menys temps si féssim ús dels socialmedia; quines accions fem en el món dels àtoms que es queden sense el seu correlat en el món dels bits; què fan als socialmedia altres dirigents d'entitats nonprofit que ens podrien servir de guia i estímul; quines són les pròpies fortaleses i preferències per determinats canals socials.

La comunicació institucional al món dels socialmedia pot i ha d'anar perfectament acompanyada de missatges personals dels seus dirigents per compartir idees i establir connexions, això els farà més propers i accessibles i els garantirà el contacte amb la realitat, amb els seus equips i, especialment, amb els usuaris i clients finals.

Cal superar l'esforç de la corba d'aprenentatge inicial, activant l'ús del social bookmarking i  dels RSS amb eines per seguir blogs i publicacions de lideratge i gestió  i dedicar 15-30 minuts diaris a llegir-les; utilitzar el mindmapping com eina per visualitzar i comunicar les idees; compartir amb els col·legues les informacions i coneixements descoberts i adquirits per diferents canals, per exemple twitter.

La feina del líder és liderar; no és possible fer-ho sense estar connectat i en constant moviment i aprenentatge; un líder no connectat no fa la seva feina ;-)

Connectivisme a les empreses i organitzacions

El connectivisme es la tesi que defensa que el coneixement es distribueix a través d'una xarxa de connexions, i que per tant, l'aprenentatge consisteix en l'habilitat de construir i travessar aquestes xarxes. Més enllà de mapejar els processos d'activitat a les nostres organitzacions, ens ha de preocupar les relacions i comunicacions entre ells, el paradigma del connectivisme ens pot donar pistes de com fer-ho.

En el connectivisme el procés de disseny es basa en la teoria de la complexitat i del caos (tot està relacionat amb tot), l'emergència (en el sentit  d'emergir) i l'autoorganització. En les empreses i organitzacions sovint hem de fer front als anomenats wicked problems, i optem per estratègies emergents (un eufemisme d'improvisació) per adaptar-nos ràpidament als canvis,

En el connectivisme hi ha múltiples objectius a assolir, tots definits per la recerca individual, però alhora tots relacionats entre sí a través de comunitats organitzades en xarxes. A les empreses i organitzacions necessitem que passin moltes coses diferents alhora, la interdependència de les persones i departaments és total, la comunicació interna i la sinergia son factors clau d'èxit.

En el connectivisme l'aprenentatge es situa en allò personal (implícit en diríem; a nivell neuronal i conceptual) i en el nivell social (l'explícit per a la organització; fora de les fonts d'informació i els diferents agents), i per tant es distribueix a través de les xarxes. La gestió del coneixement, la detecció i retenció del talent, la necessitat de donar protagonisme a les persones, la meritocràcia, el joves perifèrics dins la organització... són reptes cabdals de la estratègia de les organitzacions.

El connectivisme utilitza la demostració, el modelatge (prototips), la conversa i la cooperació (intercanvi d'informació) en grups petits que s'autoorganitzen i estan connectats en xarxa. Sona fantàstic com a model d'innovació, no? Ja vam abordar aquest tema de flexibilitat estratègica en un altre post.

Finalment, el connectivisme es propi de la civilització digital, són imprescindibles habilitats digitals per trobar, agregar, barrejar, re-utilitzar, compartir,...; i grans dosis de pensament crític. El paradigma del connectivisme pot inspirar a les empreses i organitzacions per trobar la manera de ser més flexibles, descentralitzades i innovadores. Com diu l'Steven Johnson, la sort afavoreix a les ments connectades:

Civilització digital

Una civilització és una organització humana complexe, molt complexe. El seu èxit es pot mesurar pels assoliments estètics, durada al llarg del temps, qualitat de vida dels seus ciutadans... Les civilitzacions donen resposta a les necessitats bàsiques i tenen un caràcter cultural i lingüístic. Les civilitzacions van més enllà de les economies i les societats; diferents experts parlen de les següents: Occidental, Chinesa, Japonesa, India, Bizantina, l'Islam, Mesopotàmica, Egípcia, Cretenc, Clàssica, Jueva, Meso-americana i Andina.

A partir del 1500, la competència creativa i la comunicació van distingir Occident de la resta del món. La investigació intel·lectual autònoma, el mètode científic de verificació, la racionalització i difusió de la investigació i l'establiment d'un conjunt d'institucions que permeten la formalització de procediments, van permetre a Occident una posició de domini.

Sis killer apps ho van fer possible:

1. Competència. La descentralització de la vida política i econòmica va permetre el desenvolupament dels estats-nació i del capitalisme
2. Ciència. Una manera d'estudiar, comprendre i transformar el món natural
3. Drets de propietat. L'imperi de la llei com a garant de les llibertats i propietats, base del govern representatiu
4. Medicina. Millora de la salut i l'esperança de vida
5. Societat de consum. La producció i compra de bens de consum com a motor econòmic i explicació de la Revolució Industrial
6. L'ètica del treball. Marc moral derivat del cristianisme protestant per mantenir la inestable cohesió social producte del punts 1 a 5.

Cinc cents anys després ens trobem als inicis d'un nou canvi. L'impacte de les tecnologies, d'Internet, de les xarxes... ho canvia tot. El coneixement sempre ha marcat el predomini d'una civilització sobre les altres, però no només el coneixement , calia a més, com hem vist, posseir altres qualitats. Ara tots estem a un clic, tots tenim accés a la informació i lluitem per l'atenció, tots estem adquirint competències digitals i migrant des d'una cultura cap una cibercultura. Anem cap una civilització digital universal?

Parlant de digitalització, millor fer un cop d'ull al següent vídeo:

Lectura recomanada: Civilization, the west and the rest. Nial Ferguson