Com treballen les comunitats col·laboratives al socialmedia?

A la darrera entrada vàrem parlar dels sis principis que conformen una comunitat de col·laboració, ara veurem com es fa possible que comunitats de milers de persones (que poden no tenir cap connexió prèvia) aconsegueixin aportar valor enlloc de caos.

Son quatre les accions bàsiques que expliquen aquest "com?": contribucions; feedback; validació; i canvi. Aquestes quatre accions conformen el cicle de col·laboració:

• Les contribucions son la matèria prima amb la que s'inicia tot el procés: les aportacions de pensaments, idees, opinions, suggeriments, preguntes, problemes... son el fonament i marquen l'inici del cicle de treball.

• Feedback, a partir de les contribucions inicials, la resta de membres proporciona el seu parer i valoració, puntua les aportacions i expressa el seu punt de vista. Tot plegat millora la opinió col·lectiva de la comunitat en relació a les diferents contribucions.

• La validació. A través de l'agregació de les diferents discussions en relació a un tema determinat, la comunitat acaba emeten un judici de validació. Aquesta validació és la que va construint la reputació de les contribucions i de qui les fa; així, les bones aportacions i els seus autors - sovint amb sistemes de gammificació integrats - van guanyant posicions, punts, funcionalitats... que els permeten una millor visibilitat dins la comunitat. El sistema col·lectiu d'avaluació de tot el procés és el que garanteix que les millors contribucions siguin les que aflorin.

• Canvi. La retroalimentació i la avaluació transparent i competitiva per part dels membres de la comunitat es el que permet considerar el valor de les contribucions i comportaments. Els membres intenten ser cada cop més ben considerats per la resta; si tot es desenvolupa correctament, la comunitat evolucionarà imitant els bons comportaments per sobre dels comportaments incorrectes i anirà assolint millors resultats i productivitat. Aquest nous comportaments i canvis van influenciant a la resta de la comunitat de forma iterativa fent que el cicle es repeteixi.

Així és com les comunitats s'auto-governen, aprenen per elles mateixes i s'auto-dirigeixen.

Organitzacions, socialmedia i comunitats col·laboratives

Els "socialmedia" no son cap finalitat en sí mateixos, representen un poderós mitjà per a fer possible la col·laboració  de forma massiva. Aquesta col·laboració de persones, que poden no tenir cap connexió prèvia, persegueix un bé comú que crea valor. Formen una comunitat de col·laboració.

Per a garantir la participació necessitem doncs els tres elements citats: socialmedia; bé comú (propòsit) i comunitat. El socialmedia és l'entorn online que hem creat per contenir la participació, és el lloc on passa. Les tecnologies que podem fer servir són varies: blocs, wikis, microblocs, social bookmarking, tagging, fòrums, marketplaces, entorns virtuals... Les comunitats son els grups de persones que s'agrupen per assolir un objectiu comú. Però l'element clau és el propòsit; és el centre de gravetat que atrau i cohesiona a les persones i els dóna identitat de membres de la comunitat i fa possible la seva contribució en coneixements, idees i experiència.

Aquesta col·laboració massiva es regeix per sis principis vitals: participació, esforç col·lectiu, transparència, independència, persistència i emergència (de emergir). Sense la presència clara i explícita d'aquests principis no serà possible la comunitat de col·laboració.

Per participació entenem la necessitat de mobilitzar la comunitat a contribuir, tot el valor prové de la participació dels usuaris, no podrem captar la saviesa de les multituds si aquestes no participen.

L'esforç col·lectiu fa referència al treball voluntari dels participants al voltant d'un propòsit comú, la suma de les contribucions individuals conforma la col·laboració massiva (la wikipedia és l'exemple paradigmàtic d'això).

La transparència exigeix que tothom pugui veure les contribucions dels altres, utilitzar-les, re-utilitzar-les, criticar-les, validar-les, valorar-les...El principi de transparència permet distingir les comunitats de col·laboració d'altres tipus de serveis com cercadors, directoris compartits, gestors de continguts, knowledge management,...

La independència, tots els participants han de poder contribuir de forma independent als altres en tot temps i moment, es a dir, no existeix una coordinació o relació prèvies per a la col·laboració, no hi ha cap mecanisme de workflow.

Persistència, les contribucions són capturades i mantingudes per a que altres les puguin compartir i fer créixer. El disseny de la gestió per seleccionar, capturar, guardar i mantenir de forma eficient el conjunt de contribucions és un repte important a tenir en compte ja des del moment zero.

Finalment, l'emergència. No podem establir regles per decret i a priori, les persones participaran si volen fer-ho, la nostra tasca es generar un entorn en el que vulguin fer-ho. La emergència (de emergir) és el que permet a les comunitats de col·laboració trobar noves solucions i noves formes de treballar per resoldre problemes complexes i/o aparentment insolubles, es la condició de possibilitat de l'aparició de la innovació i del seu enfortiment i millora a través del conjunt de col·laboracions.



pd.: lectura recomanada, "the social organization"

5 veritats per transformar les organitzacions

William C.Taylor, un dels fundadors de la revista "Fast Company", en el seu darrer llibre "Practically radical" descriu com diferents empreses es van reinventar per liderar els seus mercats. El llibre es una mena de manual del canvi que ens anima constantment a pensar diferent per poder fer coses diferents. Tot això per evitar el que Roger Martin ens advertia: "el paper de les grans empreses es convertir persones magnífiques en organitzacions mediocres".

Avui ens centrarem en el que Taylor anomena les cinc veritats de la transformació corporativa:

La primera planteja que moltes organitzacions pateixen d'una visió túnel que les incapacita per veure un futur més positiu. El primer repte del canvi és, doncs, la originalitat: ser capaços de veure la organització i els seus problemes com si els veiéssim per primer cop, i, des d'aquesta perspectiva, desenvolupar noves solucions. Es tracta de ser capaços de reconèixer com a novetat les noves idees i mirar de no avortar-les com a conegudes des del seu inici.

La segona estableix la necessitat de que els líders i agents de canvi busquin les noves idees en llocs diferents que la resta d'implicats. Per què no aprendre dels innovadors d'altres sectors per dur a terme un fort canvi i guanyar posicionament competitiu? Es tracta de re-imaginar allò que és possible en una indústria/sector determinats. No hem de córrer riscos innecessaris aplicant estratègies no contrastades, potser podem importar idees i estratègies que han funcionat en un altre sector.

La tercera fa referència a la necessitat de trencar amb el passat sense desautoritzar-lo. Independentment de si que aquest passat és la història d'uns grans èxits o un grapat de fracassos. Es tracta de ser capaços de trobar la manera d'aprofitar tot el que ja sabem per anar més enllà, d'arribar a ser la nostra millor versió possible.

La quarta posa el focus en la generació d'una sensació d'urgència dins i fora de la organització, i de convertir aquesta urgència (per canviar) en acció. Sense aquest clima d'urgent necessitat de canvi, les organitzacions tendeixen a no fer pasos arriscats.

Finalment, la cinquena veritat; si l'entorn està en constant canvi, el agents del canvi necessiten aprendre constantment, estudiar sense mai parar.

Com ha canviat la "conversa" amb els clients

Venim d'uns plantejaments de màrqueting on es tractava d'interrompre (bombardeig per saturació) a la audiència per captar la seva atenció; l'arribada d'Internet ha canviat les regles d'aquest joc. Per contrast a aquest tipus de màrqueting d'interrupció, va aparèixer el d'atracció, es tractava d'atreure als potencials clients mitjançant informació útil i rellevant. Aquesta darrera metodologia te l'inconvenient del cost de la generació de continguts (de qualitat s'entén) i que, per generar vendes, esperar no sempre es la millor de les estratègies possibles.

Arribats a aquest punt, i amb l'ajuda del "big data" tractat en el post anterior, sembla que una bona opció poden ser les estratègies de push molt ben segmentades i personalitzades. Hem de ser capaços de construir diferents tipus de missatge en els diferents moments d'una campanya, i d'adaptar-los formalment a les regles de joc de cada plataforma, ja sigui text, audio, video, jocs, ús de determinades aplicacions, processos de gammificació...

Aplicacions com Flipboard, Grindr, Color Capture, Wikiloc Empreses posen en evidència que determinades accions push agraden a la audiència i generen fidelització.

Us deixo un vídeo on es combina la música, moda i la tecnologia RFID per generar un nou tipus de conversa.

Què és això del Big Data? (en poques paraules)

Podem definir el "big data" com el procés de captació, emmagatzemament, processament, anàlisi i explotació de grans quantitats de dades. La intenció del big data és la predicció dels comportaments (dels clients actuals i potencials) per tal de ser capaços de personalitzar les solucions i respostes a les necessitats de cada client/usuari en cada moment.

Es tracta de ser capaços de recollir el màxim de dades de totes les interaccions amb els nostres clients/usuaris i analitzar-les fins que siguem capaços d'identificar patrons de comportament que ens ajudin a predir, realitzar i satisfer els seus desitjos i necessitats. Si fem això, els podrem fidelitzar i incrementar el posicionament de la nostra marca i el seu avantatge competitiu respecte de les altres.

Integrar les dades de la nostra empresa/institució és el primer pas, necessitem eines (1) per accedir a les dades i poder gestionar-les:

Hem de preparar-nos per poder rebre una quantitat exponencial de dades i tenir en compte que cada cop més, estarem envoltats de noves solucions i aplicacions que aprofitaran la potencia del big data per ajustar les respostes i solucions de manera hiper personalitzada. La construcció d'un clar avantatge competitiu per a la nostra organització passa pel big data (2).

(1) iContact, MailChimp, VirtualResponse, ConstantContact, Salesforce, Radian6,...

(2) en aquest link d'Oreilly trobareu molta informació rellevant sobre big data.

Com resoldre un problema en sis pasos

Dan Roam, un dels principals autors del que s'anomena visual thinking, en el seu llibre "back of the napkin" planteja que podem resoldre qualsevol problema amb un dibuix, i que podem classificar tot problema en un conjunt de sis categories. L'equip de Common Craft ho ha recollit en un llibre excepcional, "the art of explanation", que de ben segur mereixerà un altre post.

En primer lloc la categoria de problemes QUI i QUÈ. Els reptes relacionats amb coses, persones i els rols que juguen. Què passa al nostre voltant? Qui està al càrrec? A quines persones afecta o involucra? Com les podem segmentar? On i a qui recau la responsabilitat? Des del punt de vista de la empresa/sector aquest  és l'espai i moment per obtenir la llista del competidors, i el seu portafoli de de productes i serveis.

En segon lloc la categoria vinculada a les mètriques, QUANT. Disposem de prou capacitats i elements? Quina quantitat ens caldria? Si incrementem per un cantó, podem decréixer en un altre? En aquest punt és on ens cal tenir dades de la mida dels nostres competidors i de la seva quota de mercat en les diferents indústries en les que pot treballar.

En tercer lloc el temps, QUAN. Què hem de fer en primer lloc i què vindrà després? Quan farem cada una de les tasques detectades? A la empresa: quin temps ens donem per assolir els objectius.

En quart lloc els reptes relacionats amb el lloc i la direcció cap on van les coses, ON. Cap on estem anant? Estem anant en la direcció correcta o hauriem de modificar el nostre rumb? Com podem anar-hi tots junts i que tot ens encaixi? Què és el més important i què el menys important? A la empresa: on decidirem competir i ser diferencialment millors.

En cinquè lloc, els reptes vinculats com les coses es sotmeten a relacions d'influència, el COM. Què passaria si féssim "a" o "b"? Podem alterar els resultats d'una situació donada alterant les nostres accions? A la empresa: com podem recollir tots aquest factors en la nostra marca i el seu posicionament.

En sisè lloc la necessària visió de tot el conjunt, el PER QUÈ. Què estem realment fent i per què? Estem fent el correcte o hauriem d'estar fent quelcom diferent? Si necessitem canviar, quines opcions tenim? Com podem decidir quina és la millor opció?.