Canvi de gestor de continguts

Avui he canviat el gestor de continguts del blog, de Blogger a una instal·lació pròpia de Wordpress. 

El nou enllaç RSS del blog és el següent:

http://www.laugirona.cat/feed/

Si desitgeu seguir rebent les actualitzacions del blog us haureu de subscriure al nou RSS, disculpeu les molèsties ;)

La digitalització de l'educació: elements clau

Hi ha un canvi de paradigma a l'educació,  els mètodes tradicionals de l'ensenyament i l'aprenentatge estan sent desafiats per l'emergència de noves tecnologies educatives com per exemple l'elearning, una de les més potents, capaç de modificar la manera en com es pressuposten els recursos, com s'ensenya i com s'aprèn. L'elearning pot introduir eficiència en el sector de l'educació, pot ajudar a reduir determinats costos alhora que es capaç de democratitzar els recursos al posar-los a l'abast de tothom.

De la mateixa manera que els efectes perturbadors de la digitalització (fragmentació de la audiència, profusió de nous continguts, migració de productes a serveis, convergència entre continguts i plataforma, centralitat de les dades...) van transformar la indústria de la música i dels mitjans, també ho farà - ho està fent- al sector de l'educació.

Els grans gegants mundials de la indústria de l'educació ( Pearson, McGrawHill, Benesse, The Washington Post Company, Apollo Group) ho saben i disposen de suficients recursos per entrar amb força al mercat europeu de l'educació.

https://s3.edsurge.com/uploads/photo/image/53/IBIS-Capital-eLearningFlyer.jpg

Com ens explica Clayton Christensen en aquest vídeo, la disrupció a l'educació és un fet,

Com també és un fet l'aparició de noves iniciatives disruptores dins el sector de l'educació, com ara Udacity (moocs); Lore (sistemes de gestió social de continguts per l'aprenentatge); Khan Academy (educació gratuïta per a tothom en qualsevol lloc i moment); Quipper (elearning apps); Languagelab (un món virtual per aprendre idiomes).

Tots plegats, els grans agents i els nous disruptors estan generant nous productes i serveis per a totes les fases de la cadena de valor del sector.

https://s3.edsurge.com/uploads/photo/image/53/IBIS-Capital-eLearningFlyer.jpg

Siguin com siguin els nous productes i serveis educatius que veurem, si volen ser excel·lents hauran d'acomplir un conjunt de requisits, que segons la Foundation for Excelence in Education passen, entre d'altres, per:

• Eligibilitat i accés . Els estudiants han de poder escollir i tenir accés a continguts i cursos online d'alta qualitat. 
• Aprenentatge personalitzat. La digitalització permet la personalització de la experiència d'aprenentatge.
• Promoció. La promoció de curs dels estudiants es pot fer en base a competències demostrades; històricament s'ha basat en dates de naixement (el que Ken Robinson denomina agrupació per data de producció), controls i assistències,.. L'aprenentatge digital posa el focus en l'estudiant, no en l'escola, així por anar avançant al seu ritme sobrela base del seu domini sobre els continguts.
• Qualitat dels continguts. Adaptació constant del mateix i la millora de la seva interactivitat són claus per incrementar el rendiment acadèmic. En el següent esquema podem veure les recents previssions del informe Horizon.

http://www.nmc.org/publications/2013-horizon-report-k12#nmchz

• Instrucció digital. Formar al professorat i personal de gestió de les escoles en els elements que comporta la digitalització, les tècniques per involucrar als estudiants, la personalització de l'aprenentatge, la docència i gestió en entorns virtuals d'aprenentatge,.. són condicions de possibilitat de l'èxit de la implantació de la digitalització a les escoles
• Avaluació i transparència. Els sistemes de gestió de les plataformes d'aprenentatge han de poder donar mètriques personalitzades del rendiment acadèmic, així com feedback a alumnes i professors de forma que els ajudi en el seu progrés basat en les competències adquirides.
• Prestació i lliurament del servei. Cal una infraestructura que suporti l'aprenentatge digital. Els estudiants ja estan utilitzant els seus smartphones per comunicar-se i accedir i compartir informació  aquests dispositius poden ser una bona porta d'entrada per l'aprenentatge digital

Com gamificar l'escola

Podríem entendre per gamificació l'ús del dels elements del disseny del joc de forma descontextualitzada, es a dir, en contextos de no joc. Aplicat a l'educació, la intenció obliqua seria millorar l'aprenentatge aprofitant-nos del fet que jugar és intrínsecament gratificant per les persones, ens agrada jugar.

En el món de l'educació, plataformes de serveis com Youtopia utilitzen elements propis dels jocs com ara reptes, punts, medalles, insígnies, taules classificatòries,... per a motivar als estudiants i comprometre'ls en la dinàmica d'aprenentatge. En aquest vídeo podem veure com el professor gestiona la plataforma.

Son diversos els elements del joc que podem aprofitar en el camp de l'educació i l'aprenentatge:

• La idea de progrés, la visualització dels èxits de forma acumulativa. Per exemple mitjançant l'assoliment de diferents nivells de joc que aconseguim desbloquejar per tenir accés al seu contingut, o per la obtenció d'una major puntuació.
• La idea d'esforç, de sentir-se orgullós de la feina feta. Tenim el recurs del reconeixement públic; de la col·laboració i el treball d'equip; del significat transcendent d'haver aconseguit superar una prova o un repte; d'assolir etapes per tenir accés a nous reptes; d'implicar a la resta de companys.
• La idea de desbloqueig continu de la informació. Rebre bonificacions i recompenses inesperades que ens permeten seguir avançant; jugar i participar per no perdre tot els que s'ha guanyat fins el moment; fer front als reptes amb una limitació de temps determinada; navegar per tot l'entorn d'aprenentatge per descobrir tresors de coneixement amagats; treballar amb reptes que requereixen moltes habilitats simultàniament, ser capaç de trobar la síntesi; jugar constantment fins arribar a dominar el joc.

Així el joc es pot introduir a la escola per moltes vies:

• Plataformes d'edició per a produir artefactes per participar en altres jocs.
• Sistemes de gestió de continguts sobre temes concrets, per exemple, aprendre la història de la navegació jugat als víkings. 
• Fent ús de simulacions; es poden aprendre conceptes de geometria, matemàtiques, enginyeria amb jocs de construcció que ens permetin crear un pont, o qualsevol altre gran construcció. O aprendre a programar de forma gamificada a llocs com coderace.me o codeacademy.

http://coderace.me/

http://www.bridgebuilder-game.com/

• Sistemes d'activació de discussions. Per exemple, estudiar la probalibitat amb jocs i videojocs com Dungeons&Dragons
• Canvis de rol, obtenir diferents identitats per mirar de solucionar problemes, per exemple fer front a una crisi d'empresa, o al repte de fer d'alcalde de la ciutat a simcity

http://www.simcity.com/es_ES/game/info/incredibly-deep-simulation

Des d'un punt de vista del disseny de l'activitat, les recomanacions a seguir per a introduir la gamificació a l'aprenentatge, passen per:

1. Aclarir i escriure en forma verbal els resultats esperats de l'aprenentatge, el que esperem que els estudiants aprenguin des del punt de vista d'habilitats intel·lectuals, cognitives, motrius, informacionals, actitudinals... 
2. Escollir una idea, un centre d'interès que sigui capaç de suportar tot el desenvolupament de l'acció d'aprenentatge.
3. Realitzar el guió del joc, l'storyboard. Definir les fases, parts, activitats...
4. Dissenyar les activitats d'aprenentatge. Preveure què farà el professor i què haurà de fer l'estudiant.  i quins seran els recursos que s'utilitzaran.
5. Formar grups de treball barrejant estudiants amb diferents habilitats, ajudar-los en el progrés de grup a equip, jugar i moderar la competició entre els diferents equips i procurar la seva cohesió 
6. Aplicar la dinàmica pròpia dels jocs: competició, emoció, reptes, sentit del joc, nivells, curiositat motivació, dret a l'error, llibertat d'interpretació, recompenses...

Tot això sense perdre mai de vista tant l'atenció individual,  com si l'aspecte competitiu del joc fomenta o resta valor als processos d'aprenentatge.

Us deixo l'enllaç dels meus bookmarks sobre gamificació per si necessiteu aprofundir en el tema, trobareu una trentena de fonts interessants.

Socialmedia a l'escola: el cas Eudora Schools

A moltes escoles, i a molts mestres, sentir parlar de Facebook, Twitter o Youtube els posa nerviosos, tots coneixen algun cas de mals usos on infants, joves i professorat han tingut, diguem-ho així, no massa bones experiències. Tot plegat es veu més com una amenaça i font de nous riscos que com un espai de noves oportunitats; per tant, millor mantenir els socialmedia lluny de les aules.

Aquest era el punt de partida en el moment en que a Eudora Schools es van plantejar fer un pas endavant. Es van adonar de que vivim en un món digital i que no es possible demanar ni als alumnes ni a les famílies que es relacionin amb els mestres i amb l'escola fent abstracció d'aquest fet; al capdavall, amb la resta del món tenen relacions digitals, per què no ho haurien de voler fer amb l'escola?

Es van adonar que l'escola no feia cap ús ni de les xarxes socials, ni del vídeo, ni del blocs,... per incorporar-los com a eines en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Tampoc havien elaborat cap guia de comportament a Internet; la relació amb els pares es limitava a la comunicació presencial en temps real, o de forma diferida amb l'ús del correu postal i els clàssics opuscles informatius.

A finals de 2011 van fer un cop de cap i van destinar tot el 2012 a formar-se digitalment. Avui en dia disposen d'una forta presencia a la xarxa, al seu directori (en constant canvi, es clar) podem veure on i com hi son presents. Disposen de diferents canals a Youtube plens de produccions pròpies; el professorat està fent més networking que mai gràcies a l'ús de Twitter; la seva pàgina de Facebook s'ha convertit en el principal lloc de trobada, conversa, col·laboració i participació de la comunitat educativa; els estudiants més grans utilitzen el microblogging per compartir idees i connectar amb els mestres...

Han descobert que hi ha perills i beneficis, però amb una bona política de gestió dels riscos s'aconsegueixen grans recompenses, el balanç és força positiu. El desenvolupament professional i les polítiques i procediments de resposta ajuden a gestionar el risc i el compensen amb escreix.

En el següents vídeos  podeu veure com ho explica la cap de comunicació de la escola, en aquest primer vídeo ens parla dels primers passos que van fer, de com van superar els problemes inicials i van abordar la gestió dels riscos:

En aquest segona part ens relata la implantació del socialmediaplan, la formació dels equips i la aparició de la figura dels "ambaixadors socials" com a agents clau del procés:

El tercer vídeo està dedicat a la part on es relata la gestió de la comunitat i la revisió del impacte i èxits assolits:

Finalment, una crida a la acció per a que més escoles facin el pas:

Podeu trobar el post original de la Directora de Comunicació d'Eudora Schools seguint aquest enllaç

Fes-ho tu mateix!

El moviment "do it yourself" (DIY), fes-ho tú mateix,  és la propera revolució industrial. Consisteix en la pràctica de la fabricació o reparació de les coses i els objectes per un mateix. D'una banda es tracta d'estalviar-se uns diners, de l'altra, d'entreternir-se i aprendre al mateix temps.

En el fons, és una forma d'autoproducció sense haver d'esperar a la voluntat de tercers per dur a terme les pròpies iniciatives i projectes. Make és el portal de referència, encara que proliferen els llocs web on els "makers" cooperen.

Per complementar aquesta tendència, apareix amb força una nova tecnologia d'abast domèstic, 3dPrint, amb la que podem realitzar i produir objectes tridimensionals tenint com a base informació digitalitzada; la creació d'objectes arribarà a les llars i deixarà de ser patrimoni exclusiu de les empreses amb grans maquinàries:

Una altre aplicació de les possibilitats del 3dprint la trobem al Museu Smithsonian, amb una col·lecció de més de 100 milions d'bres d'art de les que només pot ensenyar un dos per cent; gràcies a aquest nova tecnologia està escanejant i replicant objectes per poder exposar les seves col·leccions arreu del món. També es comencen a produir motors d'avió amb impressió 3d.

A hangar.org pots fer un taller per construir la teva pròpia impressora 3d!. Per últim, en aquest article d'Oreilly s'aborda l'impacte del DIY al món de la educació i de la necessitat "d'aprendre a fer" introduint aquestes tecnologies a la escola.

8 claus per implementar el socialmedia a les organitzacions

Recentment he llegit un post que m'ha cridat força l'atenció, sintetitza en 8 claus el full de ruta que cal seguir, tant des del punt de vista de l'equip promotor de la introducció com des del conjunt de professionals l'equip vistos com a client intern, per a implementar amb èxit l'ús del software social a les organitzacions.

En primer lloc, des del punt de vista de l'equip promotor de la iniciativa, el que cal fer es:

• Consultar amb els diferents grups d'interès intern, assegurar-se que l'aplicació s'ajusta als protocols TIC de la organització. Cal aconseguir la complicitat de la Direcció, és un projecte que requereix un lideratge estratègic fort alhora que recull el feedback de les persones clau i més influents. Finalment, hem de poder visualitzar de forma clara l'alineació de la nova aplicació amb les finalitats comercials.

• Cultura, no estem parlant d'informàtica, estem parlant de com re organitzem els nostres processos tenint en compte l'impacte digital a la nostra organització. És un canvi cultural, un cop més el lideratge de la Direcció és clau; en empreses poc donades als canvis i la innovació la implementació pot ser molt i molt lenta.

• Comunicar correctament la iniciativa, el to, materials i metodologia empleats són claus per l'èxit de la seva implementació. Un bon exemple de comunicació el trobem a la empresa Philips, van elaborar aquest vídeo per promoure la participació i reforçar la idea de creativitat i innovació com a conductes desitjables. Un altre exemple el podem veure a la empresa Tyco en la seva implementació d'un xarxa social corporativa.

• Contingut. Cal tenir un pla de publicació d'informacions i continguts rellevants, els primers mesos és especialment crític. Ens hem d'assegurar que generem prou contingut per tots i cadascun dels diferents departaments, necessitem un equip fort d'edició i administració de la xarxa.

• Cadència en el ritme d'aportacions de contingut. No és tant posar a disposició dels equips una base de dades fixe d'informacions i continguts, sinó ser capaços de ser àgils, constants, útils, rellevants,... en el subministrament periòdic i directe d'informacions i de feedback.

• Connectar. L'equip patrocinador no només s'ha de preocupar de les connexions en el món del bits, també ha de promoure que es donin en el món dels àtoms. A més, cal assegurar la connexió de la xarxa amb les altres aplicacions corporatives per tal d'estendre el seu abast.

• Celebrar. Cal posar en valor els èxits assolits i els passos donats, reconèixer i agrair les aportacions de forma que el conjunt de la comunitat s'ho faci seu.

• Capturar les aportacions i idees rellevants és un dels principals objectius de la iniciativa. Del coneixement implícit a l'explícit per a convertir-lo en acció present o futura.

En segon lloc, és interessant posar-se en el lloc de l'equip receptor per discernir quina serà la seva experiència d'ús:

• Contemplar. És el primer que farà, es preguntarà si hi ha quelcom per a ell, per què l'hauria d'utilitzar, quin temps representarà, si sabrà fer-ho... L'equip impulso ha de ser conscient d'aquest dubtes i combatre'ls amb bons continguts i tutorials d'inici.

• Consumir és el primer pas lògic. En un primer moment els usuaris consumiran el contingut disponible a la xarxa, només amb una bona cadència i qualitat dels continguts disponibles podrem animar-los a fer el pas de compartir nous continguts i no nomes de consumir-los.

• Convertir les diferents aportacions a tots nivells: documents, comentaris, agraïments... en connexions significatives entre les persones dels equips. Això incrementarà les aportacions i la participació.

• Crear. Un cop assolida la confiança necessària per a publicar informació, els usuaris es convertiran en creadors i líders experts amb seguidors interns que reconeixen en l'autor autoritat en la seva matèria.

• Comprometre. Amb el reforç i retroalimentació  positiva de la resta dels usuaris, la participació activa acaba formant part del flux de treball diari, es converteix amb hàbit. L'usuari ja es troba compromès amb la xarxa.

• Col·laborar. Un cop els usuaris se senten còmodes fent aportacions a la comunitat, fent preguntes compromeses, col·laborant en projectes... Fan el pas des d'una comunitat de difusió a una comunitat de pràctica, d'acció i d'interacció.

• Correlacionar. Quan la xarxa aconsegueix crear un valor de negoci clar pels usuaris en línia amb els seus objectius,  passa a ser quelcom arrelat a la cultura de la organització.

• Campions, la xarxa és una fàbrica de campions que permet aflorar i fer créixer el talent dins la organització. Aquests campions difonen la seva experiència i ajuden als altres. El client intern ja és el protagonista de la iniciativa.

Sembla un bon pla per planificar les accions i recursos, entendre les barreres amb les que toparem i orientar els esforços cap al màxim empoderament dels membres de la organització per a que generin una comunitat de pràctica i innovació.

Accions i hàbits per una ciutadania digital

Aquest passat diumenge llegíem al diari la opinió de deu experts per reinventar la escola del segle XXI, la creativitat i la innovació eren al centre de les diferents aportacions. L'article destacava cinc competències clau que la escola ha de desenvolupar: pensament crític, intel·ligència social, innovació i creativitat, tractament de dades i fluïdesa multimèdia.

Si la ciutadania la podem mesurar en relació a la qualitat de les respostes d'un individuu com a membre d'una comunitat donada, la ciutadania digital vindria definida per la qualitat dels hàbits, accions i patrons de consum que afecten l'ecologia dels continguts digitals i les comunitats.

En termes d'hàbits i habilitats,  es tracta de veure com som capaços d'utilitzar, seleccionar, filtrar, dominar i crear les accions que defineixen el to i la qualitat de les nostres interaccions en entorns digital.

Més enllà dels domini del tractament i edició de dades,  els estudiants - i el conjunt de ciutadans - necessiten aprendre com actuar correctament a Internet, conèixer les regles de les xarxes digitals i els socialmedia:

• Utilitza la tecnologia per recopilar informació, comunicar-te o simplement per divertir-te.
• Participa en el món dels socialmedia, col·labora i fes preguntes.
• Respecta el punt de vista dels altres, accepta que poden dir alguna cosa significativa i llavors explica per què estàs en desacord o no.
• Cita a l'autor dels treballs que utilitzis.
• Expressa respectuosament la teva opinió en els diferents entorns digitals.
• Canvia i adaptat a través dels diferents recursos i coneixements que has anar recopilant online.
• Busca diferents opinions i punts de vista sobre el tema de la teva cerca.
• Inclou a tots els que vulguin unir-se.
• Escolta el que altres diuen; fes tallers i cursos d'escolta activa.
• Busca fent servir tot tipus d'eines.
• Determina la credibilitat de les fonts.
• Domina l'ús del teu ordinador, tablet, smartphone...
• Crea un blog, wiki o qualsevol altre plataforma que et permeti expressar la teva opinió i les teves descobertes.
• Posiciona't clarament contra el cyberbulling.
• Participa d'altres cultures mitjançant Internet.
• Dissemina la informació útil i rellevant.
• Fes xarxa de treball amb experts i especialitstes, porta'ls a l'aula a través dels mitjans digitals: skype, facetime, hangouts...
• Sigues hàbil en poder identificar estafes i spams a Internet.
• Mantingues la teva  la privacitat, no compartir informació personal o íntima.
• Configura be les opcions de privacitat a les diferents plataformes en les que es pugui participar.
• Limita l'ús. Del món dels bits al dels àtoms, mou-re's i fer exercici.
• Parla i explica a algú si et trobes amb lectures o converses online que et molestin o et preocupin.
• Utilitza bons modals a Internet, netiquette.
• Explora els que els altres estant fent en tot el món, diverteix-te i incorpora noves habilitats digitals.

Us deixo un video d'en Howard Rheingold parlant d'aquests assumptes.

Els hàbits i les eines d'una dieta digital saludable

Per tal d'estar connectats i en constant moviment sense morir infoxicats, ens cal incorporar un conjunt de nous hàbits digitals que ens permetin estar al dia de les novetats, informacions i coneixements relacionats amb les nostres activitats de forma eficaç i eficient. Amb el permís d'Aristòtil, una nova manera de ser que incorporem a la nostra vida.

La meva dieta digital comença de bon matí consultant 629 fonts RSS que tinc organitzades en 24 categories diferents (el nombre canvia constantment), fins fa poc l'eina que utilitzava era google reader, ara estic provant feedly, i te bona pinta. Aquestes fonts les he anat descobrint al llarg del temps, alguns blogs i webs interessants  que he guardat a Delicious - eina de marcar y guardar els favorits al núvol de manera social -, als que després m'he subscrit via RSS i que orgànicament m'han anat portant a fer noves i interessants descobertes.

La primera lectura és ràpida, molt ràpida. Quan detecto quelcom que requereix una lectura més atenta, ho envio a Pocket, aquests articles acostumen a ser lectures de cap de setmana. Utilitzo Buffer per compartir les descobertes que faig a les diferents xarxes socials on tinc presència: Twitter, Facebook, Linkedin. SocialBro m'ajuda a fixar el moment de publicació a les diferents xarxes per tal de coincidir al màxim amb les persones que segueixo i em segueixen.

Haig de reconèixer que soc poc de Facebook, i que el twitter quasi sempre el consulto en la seva versió original, m'he fet llistes de gent i temes i és el primer que miro quan entro a Twitter, però també tinc intal.lat Hootsuite per poder consultar i gestionar des d'un sol lloc la meva presència a les diferents xarxes socials.

Si afegim Evernote; alguna eina de mapes mentals; el meu estimat Paper53; i l'Ifttt per automatitzar algunes tasques com ara enviar a evernote els mails marcats amb una etiqueta determinada, pujar a dropbox una còpia dels posts del bloc, publicar a facebook les fotos de flickr..., la llista d'ingredients per aquesta dieta queda completa.

Aquest procés es repeteix a primera hora de la tarda i al vespre (al vespre des de la tableta digital) , tot i que en itinerància també aprofito per consultar i compartir. Totes aquestes eines tenen versió gratuïta - suficient per començar -i les podeu trobar tant per android com per IOS,  i per descomptat tant per web, com per smartphone i tablet.

I ara els agraïments, la major part d'aquestes eines les he descobert gràcies al David Alcubierre, el podeu trobar a Skolti.

MOOC, 8 tipologies

Recentment he llegit un article al blog de Donald Clark parlant dels MOOCS i les seves diferents tipologies des d'una perspectiva pedagògica, des del punt de vista dels instruments d'aprenentatge que incorporen.

En primer lloc ens parla dels TransferMOOCs, la oferta de Coursera entraria dins aquesta categoria. Es tracta de traslladar a una plataforma MOOC els cursos existents; estan conduits pel professor, el supòsit pedagògic és el de la transferència de continguts, molts imiten els cursos tradicionals amb l'ús de conferències, proves curtes, avaluacions. És la opció mes moderna dels cursos tradicionals.

En segon lloc, els MadeMOOCs, Udacity es qui representa millor aquesta categoria. Més innovadors en l'ús del vídeo, defugint els "talking heads". La qualitat del material, la elaboració de les tasques, la resolució de problemes i les experiències d'interactivitat amb el material i el programari, el treball col·laboratiu i les experiències de co-avaluació entre els alumnes,  son característiques d'aquesta tipologia.

En tercer lloc, els SynchMOOCs, cursos amb data d'inici i d'avaluació fixes. Tant Coursera com Udacity (amb els seus "hexamestres", cursos de set o vuit setmanes) incorporen dins el seu portafoli aquest tipus de cursos. La idea es facilitar l'alineació del treball docent amb la seva cohort d'estudiants i incrementar la motivació dels mateixos.

En quart lloc, els AsynchMOOCs, cursos totalment oberts, sense dates fixes d'inici o avaluació. Es poden començar en qualsevol moment i lloc (diferents zones horàries). Aquesta tàctica potser ajuda a reduir les altes taxes d'abandonament. A Coursera pots realitzar un curs en modalitat totalment auto-formativa, però llavors no tens garantit el certificat de finalització.

En cinquè lloc, els AdaptativeMOOCs. CogBooks és l'exponent d'aquesta categoria.  Utilitzen algoritmes adaptatius per presentar experiències d'aprenentatge personalitzades basades en una avaluació dinàmica i un conjunt de pre-requisits establerts per poder iniciar el curs. Aquests cursos no lliuren els coneixement de forma plana, clara i estructurada; les analítiques del seu funcionament serveixen per a la millora contínua del curs. La Fundació Gates els ha identificat com a la tipologia amb més potencial per a la productivitat de MOOCs a gran escala.

En sisè lloc, els GroupMOOCs, NovoEd la plataforma MOOC de Stanford és l'exemple. Es tracta de cursos que comencen amb grups reduïts d'estudiants que treballen col·laborativament, la idea es incrementar el grau de retenció i fidelització dels estudiants. Els estudiants són seleccionats per un software que te en compte aspectes sociodemogràfics, geogràfics, habilitats i coneixements; els estudiants disposen d'un mentor per reforçar el seu compromís i progrés.

En setè lloc, els ConnectivistMOOCs. Iniciats per George Siemens i Stephen Downes. El coneixement prové més de la xarxa de connexions que no pas d'un contingut predefinit. En els altres MOOCs veus vídeos, en aquest tipus de MOOC realitzes els vídeos. Els participants comparteixen els seus coneixements i van generant una trajectòria pròpia.

En vuitè i darrer lloc, els MiniMOOCs. OpenBadges és l'exemple més clar. En general els MOOCs tendeixen a associar-se a les universitats  i als seus tempos organitzatius. Però apareixen nous i petits cursos especialitzats que no necessiten ni s'ajusten a un calendari de set o vuit setmanes o més, i que, a més, poden ser més fàcilment comercialitzables.

Sigui quina sigui la tipologia escollida, el més important és centrar-se en les necessitats dels estudiants. Finalment, els atributs que que fan atractiu un MOOC passen per:

• El Branding de la institució - i del professor o professora -  que els ofereix
• Els recursos i la qualitat dels materials
• La certificació de la superació i finalització del curs (i la seva convalidació per altres estudis). Apareixen noves iniciatives orientades a certificar i validar la formació continua adquirida a la xarxa, per exemple Degreed. 

• El nivell de dificultat i pre-requisits
• Les opinions dels participants i el seu nivell de satisfacció i recomanació
• El model pedagògic i el paper del connectivisme
• La carga de treball i la facilitat per aprendre

A Catalunya, la UAB ja ha començat a fer els primers passos, tamé la UdG a través de Miríada ; al mercat espanyol la iniciativa ha estat d'una escola de negocis, l'IE; altres universitats espanyoles també ofereixen cursos mitjançant Míriada, la plataforma iberoamericana per als MOOCs. Mentre escric aquest post apareix un altre iniciativa des de Xile, Classroom; en paral.lel la Comissió Europea, a través de l'Eadtu posa en marxa una iniciativa de llançament de MOOCs amb dotze universitats a distància, entre elles la UNED.

Quan trigarem  - des de el sistema universitari català - a prendre la iniciativa i organitzar una oferta orientada a les necessitats dels participants? 

lideratge socialmedia a les nonprofit

En un altre post vàrem parlar dels socialmedia des d'un punt de vista de les organitzacions, avui ens centrarem en el paper dels seus dirigents. El lideratge a les entitats i projectes sense afany de lucre també passa per l'ús de eines socialmedia integrades en les estratègies de màrqueting i comunicació. La persona que està al capdavant de la organització, la que d'alguna manera la representa i és la seva veu, necessita integrar en el seu treball quotidià noves pràctiques i maneres de fer; i adquirir nous hàbits demana un cert esforç.

Sempre que he mantingut converses respecte d'aquest tema amb dirigents de organitzacions i moviments socials o directius i executius del món de la empresa, la resposta ha estat: "si, tens raó, però no tinc temps". No és una qüestió de "tenir temps", es tracta de passar a la acció començant poc a poc i amb petits passos.

Caldria rumiar quin conjunt d'accions de comunicació podríem fer millor i en menys temps si féssim ús dels socialmedia; quines accions fem en el món dels àtoms que es queden sense el seu correlat en el món dels bits; què fan als socialmedia altres dirigents d'entitats nonprofit que ens podrien servir de guia i estímul; quines són les pròpies fortaleses i preferències per determinats canals socials.

La comunicació institucional al món dels socialmedia pot i ha d'anar perfectament acompanyada de missatges personals dels seus dirigents per compartir idees i establir connexions, això els farà més propers i accessibles i els garantirà el contacte amb la realitat, amb els seus equips i, especialment, amb els usuaris i clients finals.

Cal superar l'esforç de la corba d'aprenentatge inicial, activant l'ús del social bookmarking i  dels RSS amb eines per seguir blogs i publicacions de lideratge i gestió  i dedicar 15-30 minuts diaris a llegir-les; utilitzar el mindmapping com eina per visualitzar i comunicar les idees; compartir amb els col·legues les informacions i coneixements descoberts i adquirits per diferents canals, per exemple twitter.

La feina del líder és liderar; no és possible fer-ho sense estar connectat i en constant moviment i aprenentatge; un líder no connectat no fa la seva feina ;-)

Connectivisme a les empreses i organitzacions

El connectivisme es la tesi que defensa que el coneixement es distribueix a través d'una xarxa de connexions, i que per tant, l'aprenentatge consisteix en l'habilitat de construir i travessar aquestes xarxes. Més enllà de mapejar els processos d'activitat a les nostres organitzacions, ens ha de preocupar les relacions i comunicacions entre ells, el paradigma del connectivisme ens pot donar pistes de com fer-ho.

En el connectivisme el procés de disseny es basa en la teoria de la complexitat i del caos (tot està relacionat amb tot), l'emergència (en el sentit  d'emergir) i l'autoorganització. En les empreses i organitzacions sovint hem de fer front als anomenats wicked problems, i optem per estratègies emergents (un eufemisme d'improvisació) per adaptar-nos ràpidament als canvis,

En el connectivisme hi ha múltiples objectius a assolir, tots definits per la recerca individual, però alhora tots relacionats entre sí a través de comunitats organitzades en xarxes. A les empreses i organitzacions necessitem que passin moltes coses diferents alhora, la interdependència de les persones i departaments és total, la comunicació interna i la sinergia son factors clau d'èxit.

En el connectivisme l'aprenentatge es situa en allò personal (implícit en diríem; a nivell neuronal i conceptual) i en el nivell social (l'explícit per a la organització; fora de les fonts d'informació i els diferents agents), i per tant es distribueix a través de les xarxes. La gestió del coneixement, la detecció i retenció del talent, la necessitat de donar protagonisme a les persones, la meritocràcia, el joves perifèrics dins la organització... són reptes cabdals de la estratègia de les organitzacions.

El connectivisme utilitza la demostració, el modelatge (prototips), la conversa i la cooperació (intercanvi d'informació) en grups petits que s'autoorganitzen i estan connectats en xarxa. Sona fantàstic com a model d'innovació, no? Ja vam abordar aquest tema de flexibilitat estratègica en un altre post.

Finalment, el connectivisme es propi de la civilització digital, són imprescindibles habilitats digitals per trobar, agregar, barrejar, re-utilitzar, compartir,...; i grans dosis de pensament crític. El paradigma del connectivisme pot inspirar a les empreses i organitzacions per trobar la manera de ser més flexibles, descentralitzades i innovadores. Com diu l'Steven Johnson, la sort afavoreix a les ments connectades:

Civilització digital

Una civilització és una organització humana complexe, molt complexe. El seu èxit es pot mesurar pels assoliments estètics, durada al llarg del temps, qualitat de vida dels seus ciutadans... Les civilitzacions donen resposta a les necessitats bàsiques i tenen un caràcter cultural i lingüístic. Les civilitzacions van més enllà de les economies i les societats; diferents experts parlen de les següents: Occidental, Chinesa, Japonesa, India, Bizantina, l'Islam, Mesopotàmica, Egípcia, Cretenc, Clàssica, Jueva, Meso-americana i Andina.

A partir del 1500, la competència creativa i la comunicació van distingir Occident de la resta del món. La investigació intel·lectual autònoma, el mètode científic de verificació, la racionalització i difusió de la investigació i l'establiment d'un conjunt d'institucions que permeten la formalització de procediments, van permetre a Occident una posició de domini.

Sis killer apps ho van fer possible:

1. Competència. La descentralització de la vida política i econòmica va permetre el desenvolupament dels estats-nació i del capitalisme
2. Ciència. Una manera d'estudiar, comprendre i transformar el món natural
3. Drets de propietat. L'imperi de la llei com a garant de les llibertats i propietats, base del govern representatiu
4. Medicina. Millora de la salut i l'esperança de vida
5. Societat de consum. La producció i compra de bens de consum com a motor econòmic i explicació de la Revolució Industrial
6. L'ètica del treball. Marc moral derivat del cristianisme protestant per mantenir la inestable cohesió social producte del punts 1 a 5.

Cinc cents anys després ens trobem als inicis d'un nou canvi. L'impacte de les tecnologies, d'Internet, de les xarxes... ho canvia tot. El coneixement sempre ha marcat el predomini d'una civilització sobre les altres, però no només el coneixement , calia a més, com hem vist, posseir altres qualitats. Ara tots estem a un clic, tots tenim accés a la informació i lluitem per l'atenció, tots estem adquirint competències digitals i migrant des d'una cultura cap una cibercultura. Anem cap una civilització digital universal?

Parlant de digitalització, millor fer un cop d'ull al següent vídeo:

Lectura recomanada: Civilization, the west and the rest. Nial Ferguson

Com poden adaptar-se als canvis les empreses i organitzacions?

Gary Hamel, en el llibre "what matters now" fa referència a un conjunt de sis "regles de disseny" per a fer possible que les empreses i organitzacions tinguin la capacitat d'adaptar-se als canvis, de córrer com a mínim a la mateixa velocitat que el seu entorn.

En primer lloc, l'anticipació, es tracta d'evitar el desconcert. Per fer-ho ens hem d'assegurar que les decisions estratègiques no estan dominades pels alts càrrecs, les decisions respecte on cal anar haurien d'estar dominades per persones amb la tensió cap el futur no amb el pes i la història del passat.

El futur comença en la perifèria de la organització, no en el seu mainstream. Cal estar atents a les tecnologies emergents, els competidors no convencionals i els clients desatesos. Els alts executius han de poder tenir experiències personals de contacte amb el futur per tal de no descartar les noves idees incòmodes que els arriben des de la perifèria i dedicar temps a rumiar les seves implicacions, interaccions i possibles plans de contingència. Només així, mitjançant l'assaig de futurs alternatius, serem capaços de reaccionar davant d'un escenari determinat.

En segon lloc, flexibilitat intel·lectual. La manera de protegir-se dels canvis constants es que nosaltres mateixos ens encarreguem de dur a terme la nostra pròpia destrucció creativa. Repensar la estructura de costos, repensar els segments de client, captivar i generar ecosistemes de clients. La condició de possibilitat és, un cop més, donar la veu al joves i barrejar-los amb els veterans. A les empreses, com a la natura, la diversitat proporciona millors  capacitats per adaptar-se i canviar. El millor catalitzador del canvi és el dissens. Els bons líders son els que recullen les millors opcions abans de prendre una decisió, les empreses i organitzacions més adaptables seran aquelles que facilitin la exposició de punts de vista divergents.

En tercer lloc, la varietat estratègica. Ens cal ser capaços de generar i provar centenars d'idees. Google prova més de cinc mil canvis a l'any y consolida cinc-cents. Això,  per una banda, passa per estendre la xarxa d'innovació, com fa IBM amb les "Jam Sessions", o Dell amb les "ideastorm"; per l'altra, per ser capaços d'experimentar a baix cost, desenvolupant ràpidament simulacions, maquetes i prototips que permetin als clients interactuar amb les noves propostes i a nosaltres recollir el seu feed-back

En quart lloc, flexibilitat estratègica. Desagregar i fer equips petits, a Google els equips són de quatre a set persones. Els equips petits permeten contrarestar els efectes homogeneïtzadors del pensament grupal i reforcen el sentit de responsabilitat personal per ajudar a la organització ens els seus canvis i adaptacions constants. Cal estar preparats per assumir molts riscos petits en comptes de pocs i molt grans, cada equip és en potència una font de noves idees per invertir.

En cinquè lloc, flexibilitat estructural. Necessitem poder disposar de reversibilitat per poder-nos adaptar millor. Amb mercats fracturats, clients inconstants i canvis en la demanda, la gestió del punt d'equilibri i la varietat del portafoli de productes i serveis són claus per obtenir un avantatge competitiu.

Estabilitzar les variables crítiques també genera flexibilitat. Toyota es capaç de produir qualsevol model a qualsevol fàbrica, utilitza uns estàndards dimensionals comuns. D'altra banda, la manera com ens definim ha de ser el més amplia possible, més basada en les nostres competències profundes que en el nostre portafoli o els nostres actius. Si Apple s'hagués definit com una companyia dedicada a la fabricació d'ordinadors, enlloc d'una companyia de disseny i d'enginyeria d'usuari no haurien reinventat la indústria musical ni la de la telefonia mòbil.

En sisè lloc, els valors. Les persones només canvien quan volen o han de fer-ho necessàriament. Tots ens veiem obligats a canviar per circumstàncies que no controlem. Si volem que els nostres equips canviïn a temps, els hem de donar un propòsit, quelcom pel que valgui la pena canviar, quelcom que els impulsi a canviar i avançar o bé deixar que ells mateixos defineixen els seus propis reptes. Sense reptes, és el dolor el que s'erigeix com a catalitzador del canvi.

Heretem empreses i organitzacions dissenyades per ser disciplinades i eficients, no adaptables. Els sistemes adaptables es caracteritzen per la varietat (intentar moltes coses noves), descentralització (canvi de baix cap a dalt), casualitat (oportunitat per a barrejar d'equips i converses emergents) i flexibilitat espacial (creuament de recursos amb idees). D'alguna manera, Internet és això, noves tecnologies socials: tot perifèria, molt poc centre; valors socials com la transparència, la meritocràcia, la comunitat... Les organitzacions han d'adoptar aquests valors, podem construir aquest tipus d'organitzacions, i això és el que ara importa.

Dialèctica i dialògica a les empreses i organitzacions

Les converses poden ser dialèctiques o dialògiques. En les converses dialèctiques tractem d'arribar a una comprensió comú, l'esforç dialèctic és el d'arribar a un fonament comú, a una síntesi. En canvi, les converses dialògiques fan referència a una discussió que no es resol trobant un fonament comú; encara que no s'arribi a un acord, els participants de la conversa prenen una major consciència dels seus propis punts de vista i incrementen la comprensió mútua.

Doncs bé, tant la innovació en el si de les organitzacions, com la complexitat de les relacions de cooperació comunitària a la xarxa i en el món dels àtoms, necessiten d'una estructura dialògica. Només la dialògica ens permet "pensar des de fora de la capsa", pensar diferent. Si eliminéssim les reaccions dialògiques en una conversa a la xarxa o en el sí d'una organització, estariem destruint els pensaments poc comuns.

La capacitat que tenim per cooperar és molt més gran i complexa del que les institucions ens permeten; no ens ha de fer por el dissens, sovint marca l'inici de la innovació. La organització comunitària, amb tota la seva complexitat i mutació constant, demana intercanvis dialògics per poder fer possible la cooperació i avançar plegats.

Per aprofundir en aquests temes, us recomano la lectura de "Juntos", d'en Richard Sennett